Notícies

Alguna cosa que vaig veure a Suecia

4 novembre 2014

Sens dubte el fet d’ingressar en una residència per a persones grans suposa un canvi radical en les circumstàncies de vida de la persona. Per molt bona que sigui la residència i per molt que intenti “centrar-se en la persona” hi ha aspectes del dia a dia que canvien i un d’ells sol ser l’alimentació.

Per això quan es fan enquestes de satisfacció en residències, “el menjar” acostuma a ser un dels punts en els quals sempre sorgeixen possibilitats de millora.

D’una banda hi ha moltes persones, grans i no tan grans, que saben que per qüestions de salut han de seguir unes pautes d’alimentació que, en molts casos xoquen amb els seus gustos pel que, per molt ben preparats i presentats que estiguin els aliments, hi haurà resistència a acceptar que són bons. D’altra banda, hi ha bastants senyores grans que vivien soles abans d’ingressar en la residència i per les quals la seva alimentació formava una part important de les activitats diàries. Moltes d’aquestes senyores anaven a comprar cada dia petites quantitats d’aliments que cuinaven exactament com a elles els agradava. És possible que puguin estar totalment satisfetes amb alguna cosa que no s’han cuinat elles mateixes?

Cada vegada hi ha més residències que s’esforcen per fer del moment dels menjars una experiència el més positiva possible. Captant l’opinió dels residents sobre el que més els agrada, ajustant els menús a l’estació i a les festivitats i organitzant activitats relacionades amb el menjar en les quals els residents arriben a col·laborar en una part de la preparació.

Durant l’estiu passat, Inforesidencias.com, el portal de l’atenció a persones majors, vam organitzar un viatge a Estocolm per veure com funcionaven allí les residències, i vam poder veure alguna cosa que ens va cridar molt l’atenció.

La residència “La Casa” situada als baixos d’un edifici d’habitatge social, està pensada per a residents majors que visquin a la ciutat i tinguin com a llengua comuna l’espanyol. Els promotors de la idea han contractat a cuidadors, netejadors, infermeres i, fins i tot, un cuiner de parla hispana. De fet, allí tots parlaven espanyol excepte la directora (curiós, no?).

Els residents estaven molt contents. Vaig parlar amb una senyora gallega, una altra de Santander, alguna xilena i una peruana. També vaig parlar amb el cuiner , que va resultar ser un basc instal·lat a Suècia que estava contentíssim de treballar en la residència i que ens va ensenyar els menús que preparava.

Nosaltres ens preguntàvem què és un “menjar per a persones que parlen espanyol” i la resposta va ser una explosió de “cuina de fusió” llatí americana. Aquell dia per exemple, entre els quatre plats entre els quals podien triar els residents, hi havia arròs amb frijoles amb acompanyament de xistorra i tamales. A mi la xistorra m’agrada, però els tamales només els he menjat en alguna ocasió quan he anat a Mèxic i em sembla una cosa exòtica.

Quan vaig parlar amb els residents i els vaig preguntar pel menjar em van dir que estaven encantats. Com molts d’ells fa anys que viuen a terres escandinaves, el que agraeixen és la barreja entre el que recorden del llunyà temps al seu país d’origen i allò al que s’han acostumat a Suècia.

Sorprenentment es mostraven oberts i molt receptius als menjars d’altres països llatins pel que, per a ells, l’experiència de viure a “La casa” era com viure a “casa seva”. És el vuitè viatge que organitzem a diferents països europeus (Holanda, Suècia, França, Alemanya, Àustria i Suïssa) i sempre descobrim alguna residència que fa alguna cosa que, en part, ens pot servir d’inspiració per millorar.


Josep de Martí 
Director de Inforesidencias.com

photo-josepdemarti-inforesidencias